RES ES CASUALITAT ( i 2)

Avui hem parlat de que a vegades els nois hi van mes "...el dia del Hospitalet..." i si es veritat, però no penseu, tampoc es casualitat.

Si repaseu la meva crònica d'aquell partit, ja deia que era un partit molt físic. L'Hospitalet va voler que fos així i no penseu que físic vol dir que es pressiona molt. Físic vol dir aturar al teu contrari - generalment en marcatges individuals, una ajuda com a màxim -, perdùes de temps, talls de joc - canvis, lesions, etc -, vaja partit trabat, amb l'objectiu que l'altre equipo no jugui.

Pressionar es robar la pilota a l'altre per jugarla tú. El Barça pressiona - amb l'Eto'o bastant mes -, l'Espanyol fa dos anys - desde el Pochettino i per tant tampoc es casualitat -, vol partits físics. Amb partits físics, sempre sembla que tots hi "vaguin mes". De fet es el error: l'equip que no proposa aquest tipus de partit tindría que tindre el cap fred i no caure en el joc de l'altre, triangular mes que mai - encara que sigui endarrera -, dormir el partit i si fa falta avorrir.

Dues coses per acabar:

1) Que has de fer per superar una pressió com la del Buxeres:

Obrir línees de pase, amb movilitat - desmarc no de ruptura, sino d'ajuda ("apoyo") -, amb l'equip junt, buscant asociacions lateral/pivot/mitja punta central/mitja punta extrem, movent la pilota ràpid 1/2/3 tocs, encara que sigui enrerra o en horitzontal, paciència, sense ansietat, no voler fer constantment el pase definitiu, ni voler els davanters està fent sempre desmarcs de ruptura. No hi ha res pitjor per una pressió que la sensació de fracàs, de que no robes la pilota. Penseu que com us he dit abans, l'objectiu d'una pressió no es evitar que el contrari jugui, sino robar la pilota per poderla jugar tú. Si no ho aconsegueixes, et cansa físicament, però sobretot mentalment, i si no es fa bé i quan es fa una pressió mal feta es deixen molts espais. Ah!! i dos remeis per si no pots vencer la pressió: a) si has de perdre la pilota que no sigui a la vora de la teva portería i b) les "pilotades" mai en diagonal cap al mig, buscant sempre banda.

2) Que has de fer per superar un equip bastant tancat al darrere (Trajana):

Quasi totes ja les van fer els nois: xutar sense por desde fora - els gols del Marc, Pau i Carlos -, van ser així, obrir el camp amb els extrems a la línea - no tant per fer jugades d'extrem, sino per facilitar jugar entre línees - bé el Pau i molt bé el Gabriel, sortint de la posició de davanter i arrastrant el central i facilitant molt el gol del Eric amb el Marc enganxat a la banda dreta -, moure la pilota d'una banda al altre i pujant els laterals per obrir forat si el contrari no ha basculat bé - especialment menció al Ricky a la segona part -, etc...Queda potser aprofitar les jugades a pilota parada. Si el contrari juga molt tancat al darrere segur que tindràs faltes, corners, etc. I sembla que aixó no ho tenim massa estudiat.

Una mitja promesa: Si tinc temps i sobretot ganes trencarè el "toro pasado" del Golobart i del Pichi i farem un article de fons "avanti partito" sobre el Don Bosco. Serà sens dubte la meva última col.laboració al blog, ja que com veureu, serà tot al revès del que escriurè i el dimarts que vé hem tindré que amagar sotes les pedres.